Saltar al contingut principal

Danses populars i tradicionals

El ball del Porrer de Sant Julià de Lòria

Introducció

El ball del Porrer sembla un ritus en el qual fadrins i fadrines s’iniciaven en el ball. Tradicionalment es feia la tarda del diumenge de Carnestoltes. L’any 1982 l’esbart dansaire d’Andorra la Vella va recuperar el ball en el marc de la inauguració de l’antiga plaça del Poble, i l’any 2011, l’Esbart Laurèdia va fer una adaptació d’aquesta antiga dansa amb música d’El Pont d’Arcalís.

El protagonista, el Porrer de Sant Julià, vesteix un abric llarg de color verd, porta al cap un barret d’ales planes i amples, i subjecta amb la mà dreta una porra grossa repenjada a l’espatlla. Era l’amo de la plaça i tenia la funció de vigilar que només ballessin els nois que havien ballat prèviament amb ell. En cas contrari, havia de posar ordre amb la porra.  

El ball està dividit en tres parts que varien d’ordre segons l’esbart que l’interpreta. Es representen el ball dels fadrins i les fadrines per separat i s’acaba amb un ball en parelles

La primera arrenca amb tots els fadrins disposats en fila. El Porrer es posa de cara al primer i comencen a ballar amb moviments que tots els balladors de la renglera imiten. Tots, un darrere l’altre, segueixen el Porrer i repeteixen uns passos cada cop més complicats en punts diferents de la superfície on es representa el ball. Un cop han acabat, els dansaires saluden el Porrer i marxen.

A la segona part del ball, entren les fadrines. El Porrer balla amb la primera i després s’hi incorporen totes. A continuació, les fadrines formen una filera i el Porrer fa una volta amb cada una d’elles. Posteriorment, surten d’escena i donen el pas als fadrins iniciats perquè formin parelles i ballin una suite de danses i cançons de Carnaval. 

El ball acaba amb una nova entrada del Porrer per liderar els ballaires en els moviments finals.

Des del 2013, els porrers s’han afegit als personatges que surten per Carnaval en la desfilada de les comparses de Sant Julià de Lòria, al costat de la Bruixa Tecla i els bruixots, ninotaires i dimonis.

Comunitat

Entitats que hi participen