El ball de la Marratxa - Categories - Cultura Popular d'Andorra

El ball de la Marratxa és una dansa tradicional de la parròquia laurediana que s’ha convertit en una expressió identitària dels seus habitants. L’Esbart Laurèdia el balla el dilluns de la Festa Major de Sant Julià de Lòria a la plaça Major.

El ball simbolitza l’origen del coprincipat andorrà i commemora la signatura dels pariatges, l’any 1278. Un home casat representa el comte de Foix i un home solter representa el bisbe d’Urgell. Els acompanyen sis donzelles que representen les sis parròquies del segle passat del Principat, atès que no va ser fins a l’any 1978 que es va reconèixer Escaldes-Engordany com a parròquia.

Els homes van vestits de cerimònia, amb barrets de copa i cintes amb els colors de la bandera andorrana. En els orígens del ball portaven una almorratxa a la mà, que probablement li va donar el nom al ball. Més tard va ser substituïda per un ram de flors, i en l’actualitat els balladors no duen res, utilitzen la mà per saludar. Les dones porten vestits tradicionals.

Els dansaires es col·loquen en dos files, cadascuna formada per un home i tres donzelles agafats de la mà. L’home i la donzella del seu costat aixequen els braços formant un arc, per sota del qual passaran les tres donzelles simbolitzant un homenatge al copríncep. En acabar de passar, tots fan una salutació. Aquest moviment es repeteix i s’intercala amb la formació de semicercles al voltant de cada copríncep.

Els homes van vestits de cerimònia, amb barrets de copa i cintes amb els colors de la bandera andorrana. En els orígens del ball portaven una almorratxa a la mà, que probablement li va donar el nom al ball. Més tard va ser substituïda per un ram de flors, i en l’actualitat els balladors no duen res, utilitzen la mà per saludar. Les dones porten vestits tradicionals.

Els dansaires es col·loquen en dos files, cadascuna formada per un home i tres donzelles agafats de la mà. L’home i la donzella del seu costat aixequen els braços formant un arc, per sota del qual passaran les tres donzelles simbolitzant un homenatge al copríncep. En acabar de passar, tots fan una salutació. Aquest moviment es repeteix i s’intercala amb la formació de semicercles al voltant de cada copríncep.

La dansa acaba quan els dos grups, formats en línia, fan una gran reverència de cara a les autoritats presents. En aquell moment, des dels balcons de la plaça plouen caramels, a la vegada que sonen les salves d’escopeta dels trabucaires.

El ball torna a començar a ritme de ronda, les dos files s’encaren i després formen una sola rotllana que gira alegrement fins que, en acabar la música, tots els dansaires fan una salutació.